L’ amor és la llum esperada ….que encén els ulls només un sol instant. I que tots esperem Es una llum que cal cuinar i amanir amb dignitat, confiança, compromís i llibertat. Cal posar-hi un pel de dignitat on elel desig no pot ser obsessió,la autonomia no convertir-se en dependència,la confiança en gelosia, el compromís en esclavitud, la llibertat en desídia. No genereu vassallatges ni asimetries. La confiança es no tenir por:Por a que l’altre ens falli, Por a que no sigui com jo volia o com jo esperava, L’ amor com la llibertat es caracteritza per la falta absoluta de por.Si teniu por, estareu sols. I No hi ha pitjor soledat que la soledat acompanyada. Doneu ales respectant el compromís i les expectatives forjades entre els dos.Estimar no es esclavitzar, sotmetre ni dependre, es tot el contrari,el veritable amor no es mes que el desig inevitable de que l’altre sigui qui en veritat pugui arribar a ser, precisament perquè ens oferim a acompanyar-lo, a que superi els seus propis límits.I agraint infinitament que el nostre estimat faci el propi amb nosaltres.
Enmig de l'Escala 